30/07/2010

El comte Arnau. Any Maragall (IV)

Molts poetes, i Maragall no n'és l'excepció, s'han enfrontat en algun moment a la figura del Comte Arnau.

Llegir-ne més
El debat de la quinzenaFiresEl Blogspot dels QLquiosk adultMapa literari Butlletí del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
Segueix-nos a:
Twitter Facebook
FÒRUM

Llibre relacionat

Llibres relacionats

+  Què llegeixes?
|-+  Lectures compartides
| |-+  Hem llegit...
| | |-+  Llegint Eduard Màrquez, per Giralluna
| | | |-+  Aqui comentem La decisió de Brandes
« anterior següent »
Pàgines: [1] 2 3 ... 8
PER PARTICIPAR EN EL FÒRUM, PRIMER T'HAS D'IDENTIFICAR O REGISTRAR-T'HI
Autor Tema: Aqui comentem La decisió de Brandes  (Llegit 13331 cops) rss
giralluna
Moderadorb
Gat vell
*****

Karma: 1044
Missatges: 2459


Els somnis són com les estrelles, ens fan aixecar el cap


Veure Perfil
« el: 09 de Desembre de 2009, 06:44:35 »

"Tu tries". Una veu segura, acostumada a imposar condicions; a fer que la por o els dubtes sacsegin la capacitat de decidir fins a fer-la miques.
Seguim amb l'estil que carecteritza l'obra d'Eduard Márquez, aquesta és una novel·la que explora les petites formes de resistència contra l'opressió; les emocions contradictòries davant la mort que s'acosta i la força dels records que donen sentit a una vida que s'acaba.

Aquesta també tracta temes molt seriosos i tristos, quan el vaig començar em va desanimar una mica pensant que em deprimiria, però el protagonista ens ho explica tot d'una manera que no fa tenir-li llàstima. No sé com explicar-ho, però també val la pena endinsar-s'hi, ja ho veureu.

Podem comentar més o menys 10 pàgines cada dia fins arribar al dia 20

I el dilluns 21 comencem amb ZUGZWANG fins acabar l'any.

« Darrera modificació: 11 de Desembre de 2009, 06:34:48 per giralluna » En línia
Sconestone
Adult
Novell
*

Karma: 206
Missatges: 53



Veure Perfil Correu
« Resposta #1 el: 09 de Desembre de 2009, 15:14:02 »

Aquesta també tracta temes molt seriosos i tristos, quan el vaig començar em va desanimar una mica pensant que em deprimiria, però el protagonista ens ho explica tot d'una manera que no fa tenir-li llàstima. No sé com explicar-ho, però també val la pena endinsar-s'hi, ja ho veureu.

Ostres, potser és aviat per demanar-ho i m’imagino que no es pot fer allò del “llibre sol•licitat”, però si és possible m’agradaria que si aneu buscant proper llibre per a la lectura compartida sigui de riure o si més no optimista, ja que entre la tristor i el Nadal, necessitarem bones vibracions per continuar.
Per cert giralluna, malgrat el que acabo d’escriure, moltes gràcies per triar aquest dos llibres i per descobrir-me a aquest autor.
En línia

L'Alzheimer pren memòria als que la pateixen i vida als que els cuiden.
jana
Adult
Destre
***

Karma: 1504
Missatges: 593


//si vols ser feliç, sigues el teu millor amic.


Veure Perfil Correu
« Resposta #2 el: 09 de Desembre de 2009, 15:45:20 »

A mi La decisió de Brandes m'ha despertat sensacions diverses i contradictòries.
En primer lloc la manera d'estar escrit, com al monòleg d'una persona a punt de morir que va pensant en la seva vida, fent-ne una mena de balanç. Malgrat que de vegades és difícil de seguir, m'agrada aquesta manera d'escriure perquè de fet és així com venen els pensaments, barrejats. A més això et manté una mica en intriga.
Però el nus de la qüestió, la famosa decisió, no m'ha acabat de fer el pes. Sobretot perquè en la narració no ho acaba de justificar.
No em vull estendre més, voldria saber més opinions. Més endavant seguiré argumentant.
En línia

ViUrE i SoMrIuRe...*
lilacwine
Adult
Gat vell
*****

Karma: 1822
Missatges: 1842


Si la música és l'aliment de l'amor, toqueu sempre.


Veure Perfil
« Resposta #3 el: 09 de Desembre de 2009, 19:17:11 »

Hi ha un fragment que m'ha recordat la pel·lícula El pianista, de Roman Polanski.

"Durant l'ocupació també vaig fer-lo servir de casa [parla de l'estudi]. Entre marxar de la ciutat o topar-me a tot arreu amb soldats i creus gammades i fer com si res, la possibilitat d'instal·lar-m'hi per no haver de voltar tant pel carrer va semblar-me més bona sortida. Potser no era la opció més valenta i compromesa, sobretot quan sentia parlar dels actes de sabotatge de la Resistència, però sempre havia cregut que el meu únic territori, amb la lleialtat que això comporta, era la pintura. Fins la visita de Hofer."

M'ha cridat l'atenció perquè és la mateixa actitud del protagonista de la pel·lícula, la de l'artista (en la pel·lícula un músic) que es manté al marge de la tragèdia d'una Europa en guerra.

En línia

A kingdom for a kiss upon your shoulder.

Is this Heaven?... No, it's Iowa.
hiniare
Adult
Destre
***

Karma: 628
Missatges: 556


Les paraules tenen ulls per mirar-nos


Veure Perfil WWW
« Resposta #4 el: 09 de Desembre de 2009, 19:46:51 »

Quin és el ritme de lectura? Ja veig que no té capítols, potser si dieu el termini per llegir-lo, podríem anar repartint les pàgines.
En línia
midori
Adult
Hàbil
**

Karma: 1305
Missatges: 421


"Tothom sap què és, però ningú sap què pot arribar a ser" William Shakespeare


Veure Perfil
« Resposta #5 el: 09 de Desembre de 2009, 22:11:34 »

Déu n'hi do aquest també. Cinc nits de febrer m'ha agradat molt, sobretot l'estil de l'Eduard Márquez i el fet d'haver-lo descobert. Però aquest em sembla que encara m'agradarà més. Tot i que també toca temes difícils, la mort i altre cop la importància dels records del passat, la guerra, també parla de l'art i ho fa d'una manera molt bella. M'encanten les descripcions que fa dels quadres i com relaciona els colors amb els sentiments. Potser perquè l'art, en relació a les emocions i a la bellesa, és el meu tema preferit, l'estic disfrutant moltíssim. En alguns fragments he tornat enrere per tornar-los a assaborir i alguns me'ls estic apuntant de tan que m'agraden. Però també hi ha fragments més durs de païr. Bé espero que engeguem la lectura i ja n'anirem parlant.
En línia
viu i llegeix
Adult
Gat vell
*****

Karma: 1424
Missatges: 1428


Somriu, que si llegeixes és que ets viu


Veure Perfil WWW Correu
« Resposta #6 el: 09 de Desembre de 2009, 22:25:16 »

en aquest hi he trobat idees que m'havia suggerit les cinc nits de febrer i paral·lelismes, encara que estiguin al costat oposat d ela moneda

pag 40 " Amb el pas del temps, la memòria arrodoneix les arestes del dolor, alleuja el llats de la pena, desdibuixa el contorn de l'enyorança"

a vegades és un gran què el pas del temps. I contra això és el que lluitava la Sela de 5 nits de febrer.


a la pag 58" quan les persones desapareixen, ens queda només un territori ple de senyals impossibes d'interpretar. Indicis aïlats. Enigmes."

en el cas de la Sela, també feia tot el contrari, gràces a les seves minucioses anotacions, deixa un territori ple de senyals que es poden interpretar
En línia

elveidedalt
Adult
Hàbil
**

Karma: 3002
Missatges: 320


Ex-libris del Veí de dalt


Veure Perfil WWW Correu
« Resposta #7 el: 09 de Desembre de 2009, 23:47:41 »

Ui! Un debat moderat per la Giralluna (la veïna més xerraire del replà!) i jo sense saber-ho! Ginyar
Això ja ha començat? Impressionat Ja ha acabat? Llengua Hi ha data final? Huh
En fi...Si queden dies, m'hi posaría. Si no, passaparaula.
(El que he llegit de MArqeuz m'ha agradat. Aquest debat seria l'excusa per tornar-hi).
En línia

El veí de dalt surt al replà
giralluna
Moderadorb
Gat vell
*****

Karma: 1044
Missatges: 2459


Els somnis són com les estrelles, ens fan aixecar el cap


Veure Perfil
« Resposta #8 el: 10 de Desembre de 2009, 06:35:04 »

 Huh  Aquest Eduard m'ho ha posat ben dificil amb això de no fer-hi capítols i la majoria de gent llegeix molt ràpid, anava a proposar que comentéssim més o menys 10 o 12 pàgines cada dia i vosaltres mateixos ja veureu del que podeu o no parlar per no desvetllar alguna cosa important als que encara no hi hagin arribat  Sonrisa

Ahir estava molt trista, tocada pel tema de la lectura que jo mateixa havia triat sense pensar si era massa ració de temes seriosos o angoixans, els vostres raonaments i comentaris tan ben trobats i potser l'esperit nadalenc que s'acosta, però avui ja m'he llevat millor.

Veí de dalt, ja ho veus, la més xerrarire i la més desorganitzada també. No es necessita cap excusa per llegir, t'hi pots posar ara mateix. Arribes a mig fer però no hi fa res perquè són llibres molt curtets i els fils queden sempre oberts a nous comentaris.
« Darrera modificació: 10 de Desembre de 2009, 22:38:06 per giralluna » En línia
Mabet
Adult
Hàbil
**

Karma: 969
Missatges: 412


Mai no es llegeix prou encara que es llegeixi massa.


Veure Perfil
« Resposta #9 el: 10 de Desembre de 2009, 10:29:38 »

Giralluna: sempre dic que les lectures tenen que despertar alguna cosa en el lector. No soporto aquelles lectures que en acabar-les penses: Temps perdut! i en tancar el llibre no hi tornes a pensar mai més. M'agrada donar-li voltes durant el dia, deixar que la història i els personatges m'acompanyin.

Aquestes dues lectures en aquest sentit són fantàstiques, potser sí que són tristes, però són riques i fan gaudir de la lectura. Llegeixo a poc a poc per assaborir les frases una darrera l'altra.
« Darrera modificació: 10 de Desembre de 2009, 10:34:57 per Mabet » En línia

Perhaps these days life is too short to bother with inmortality. Anthony Gottlieb.
iluro
Adult
Novell
*

Karma: 210
Missatges: 114



Veure Perfil
« Resposta #10 el: 10 de Desembre de 2009, 12:08:07 »


"Durant l'ocupació també vaig fer-lo servir de casa [parla de l'estudi]. Entre marxar de la ciutat o topar-me a tot arreu amb soldats i creus gammades i fer com si res, la possibilitat d'instal·lar-m'hi per no haver de voltar tant pel carrer va semblar-me més bona sortida. Potser no era la opció més valenta i compromesa, sobretot quan sentia parlar dels actes de sabotatge de la Resistència, però sempre havia cregut que el meu únic territori, amb la lleialtat que això comporta, era la pintura.
En aquest paràgraf ens diu quina és la seva essència, la seva raó de viure. Un tema pel qual l'autor s'ha documentat bé. Igual que la música en Cinc nits de febrer, aquí la pintura és cabdal. Des de la cita de Georges Braque a Göring o Hofer, personatges autèntics de la IIGM, a tots els pintors i obres que va narrant, amb Cranach com a protagonista.
En línia
Mabet
Adult
Hàbil
**

Karma: 969
Missatges: 412


Mai no es llegeix prou encara que es llegeixi massa.


Veure Perfil
« Resposta #11 el: 10 de Desembre de 2009, 12:47:13 »

L'autor es va inspirar en fets reals, el de l'espoli que els nazis van infligir al pintor George Braque.
En línia

Perhaps these days life is too short to bother with inmortality. Anthony Gottlieb.
Sconestone
Adult
Novell
*

Karma: 206
Missatges: 53



Veure Perfil Correu
« Resposta #12 el: 10 de Desembre de 2009, 12:49:55 »

Ahir estava molt trista, tocada pel tema de la lectura que jo mateixa havia triat sense pensar si era massa ració de temes seriosos o angoixans, els vostres raonaments i comentaris tan ben trobats i potser l'esperit nadalenc que s'acosta, però avui ja m'he llevat millor.

Giralluna, em sap molt de greu si el meu comentari t'ha entristit però no era aquesta la meva intenció, m’agradaria, a mode de disculpa, explicar-te perquè vaig fer-lo.

Sóc jo la que ja porta ja de per si la tristesa dintre meu, la malaltia de la meva mare m’està afectant  més del que vull reconèixer-ho al meu marit, als meus fills, als meus amics i fins i tot a mi mateixa. I el Nadal no ajuda ja que segurament, es el darrer que ma mare encara sap on és i qui som.

Una manera d’obviar la realitat, de no donar-hi més voltes ha estat llegir, sempre m’ha agradat molt llegir com a bona lletraferida, però ara estic “devorant” llibres per fugir de la veritat , va ser d’aquesta manera que us vaig trobar, buscava llegir i compartir altres mons, altres realitats amb persones desconegudes.
 
Potser ha estat el destí (cruel?), que ha fet que el primer llibre que hem assaborit plegats tractés, justament, del malson del que em volia allunyar, fent-me veure que el que he de fer es enfrontar-m’hi  i no fugir.
I com que jo hi crec en el destí, recordeu “sconestone, la pedra del destí” i que les casualitats no son de bades, et puc dir que el he après de “Cinc dies de febrer” és que no estic tant malament com la Sela, que malgrat també tinc aquella por, aquest sentiment no em fa patir fins al punt de desitjar la mort actualment, tinc moltes coses a fer i a compatir en aquesta vida, entre elles espero que molts llibres amb vosaltres. Encara que, us he de reconèixer, que si mai sóc conscient de que la meva memòria fuig de mi per malaltia potser si que la desitjaré.

Suposo que ara comprendràs que la tristesa que porto dins és infinita, diuen que al cap i a la fi, el que sentim amb un llibre es el que portem a dintre.
Repeteixo disculpa’m i gràcies per eixos llibres!
En línia

L'Alzheimer pren memòria als que la pateixen i vida als que els cuiden.
la iaia
Adult
Destre
***

Karma: 216
Missatges: 613



Veure Perfil
« Resposta #13 el: 10 de Desembre de 2009, 19:38:32 »

Em fa una certa por começar La decisió de Bandres, a més no la tindré fins el dilluns i amb tot el que he llegit, tinc un "yuyu" terrible. De tota manera com que soc xafardera de mena, dilluns la llegiré tota cop i després entraré a comentarla, però fins aleshores no tornaré a entrar per que no m'influencieu amb les vostres notes. Fins dilluns!
En línia

Rés no és mesquí ni cap hora és isarda
lilacwine
Adult
Gat vell
*****

Karma: 1822
Missatges: 1842


Si la música és l'aliment de l'amor, toqueu sempre.


Veure Perfil
« Resposta #14 el: 10 de Desembre de 2009, 20:17:39 »

Em fa una certa por começar La decisió de Bandres, a més no la tindré fins el dilluns i amb tot el que he llegit, tinc un "yuyu" terrible. De tota manera com que soc xafardera de mena, dilluns la llegiré tota cop i després entraré a comentarla, però fins aleshores no tornaré a entrar per que no m'influencieu amb les vostres notes. Fins dilluns!

Ja sé que t'has tancat en una ostra i no llegiràs aquest missatge, iaia, pero que no et faci pas "yuyu", m'ha agradat moltíssim La decisió de Brandes.
Quina manera d'explicar la vida d'una persona, amb el mateix art d'explicar històries que té el pare del protagonista, i la manera de lligar-ho tot amb una fluidesa de pensament, que t'acompanya de record en record. Crec que és un llibre molt, molt pictòric en la manera que descriu els records de la vida del protagonista i la dels pares. Fa que esdevinguin imatges, unes imatges que recordes amb el detall de quan recordes un quadre o una fotografia apreciats.

Realment, he perdut l'orpiment llegint aquest llibre.

Permeteu-me posar una fotografia de, per mi, l'ocell més bonic.



De petita n'havia tingut una, de cadernera, i es deia Ralph.
En línia

A kingdom for a kiss upon your shoulder.

Is this Heaven?... No, it's Iowa.
Pàgines: [1] 2 3 ... 8
PER PARTICIPAR EN EL FÒRUM, PRIMER T'HAS D'IDENTIFICAR O REGISTRAR-T'HI
 
« anterior següent »
Anar a:  

©2010 Generalitat de Catalunya. Tots els drets reservats.