Crónica de una muerte anunciada

[vemalfe]

Hola! L'he llegit a trossos (i mireu que és curt) però m'ha semblat una obra d'una riquesa increible.
És una autèntica crònica dels fets que van desencadenar la inexplicable mort de Santiago Nasar, de la que tothom estava informat.
Una delícia de llibre, per la forma, els personatges, el vocabulari, les històries que giren al voltant de la principal...
Bones lectures.

[Màgia]

Jo vaig llegir-lo a l'escola i no em va agradar. Suposo que influeix el fet que llegiem un capitol per setmana i que estavem obligats a fer resums, presentar-los a classe davant de tothom, etc.
Tot i aixo, potser mes endavant el torno a llegir per comprovar que l'obra val la pena.

[prometea]

el principi es genial

jo me'l vaig aprendre de memoria

El día que lo iban a matar, Santiago Nasar se levantó a las 5.30 de la mañana para esperar el buque en que llegaba el obispo

[clint]

Va ser la primera novel·la de García Márquez que vaig aconseguir d'entendre. Abans havia llegit La hojarasca i Los funerales de la Mama Grande.

Sort que aquesta història curta i plena de silencis i sol em va reconciliar amb García Márquez, que s'ho val.

[Txell ^^]

Em va agradar moltissim. Tot i saber des d'un principi el final, no li treu gens d'emoció, al contrari, accentua el fatalisme (i la indignació).

[vileta]

L'he rellegit aquests Nadals i l'he trobat excel.lent!!

[Txell ^^]

L'he rellegit aquests Nadals i l'he trobat excel.lent!!

Quina casualitat, jo l'he rellegit també aquests dies!! I m'ha agradat més que el primer cop.

[Mabet]

Jo la vaig llegir ara per Nadal també, però no em va agradar massa. No hi vaig acabar d'entrar. Havia llegit Cien años de soledad i m'havia agradat molt però aquesta m'ha semblat una mica repetitiva, no ho sé, que no hi he entrat vaja!! potser el secret sigui la relectura...

[Chauchat]

 mi em va agradar molt. Sobretot el començament, el fet de que des de la primera línia ja sabem tot el que passarà però a pesar de tot no perdi l'interès em va semblar una gra novel·la, no se'm va fer gens pesada encara que no la trobo tan bona com cent anys de soeldat.