El vertigen del trapezista de Jesús M. Tibau

[helenabonals]

Aquest llibre és com les Histories imprevistes, del Roald Dahl, però més literari. TOTES les històries es poden interpretar, de fet masses, no sé quines escolliré per a la meva ressenya! M'entusiasma més que si llegís Kafka, que ja és dir. No m'estranya que el bloc de l'autor, Tens un racó dalt el món, sigui dels més seguits a Catalunya, porta molta empenta. El llegeixo, però, com si fos conyac, en petites dosis, perquè és molt dens, i cada història em fa reflexionar una estoneta, generalment. Des del meu punt de vista és un 10 ben rodó, aquesta obra.

[mireia solsida]

Aquest llibre és com les Histories imprevistes, del Roald Dahl, però més literari. TOTES les històries es poden interpretar, de fet masses, no sé quines escolliré per a la meva ressenya! M'entusiasma més que si llegís Kafka, que ja és dir. No m'estranya que el bloc de l'autor, Tens un racó dalt el món, sigui dels més seguits a Catalunya, porta molta empenta. El llegeixo, però, com si fos conyac, en petites dosis, perquè és molt dens, i cada història em fa reflexionar una estoneta, generalment. Des del meu punt de vista és un 10 ben rodó, aquesta obra.

Conec l'autor del "contacte" blogaire, però no he llegit (encara) res seu. Merci per la recomanació.

[helenabonals]

Hi ha vegades que hi ha llibres curts que se't fan eterns: no és aquest el cas. Més aviat són les històries que són immutables: és una mica com llegir poesia, o com llegir Florenci Salesas, un amic meu. Et deixen un regust agredolç, les històries, com la cervesa, que diria una escriptora.

[Podium]

Recull de contes del polifacètic Jesús M. Tibau, escriptor i actiu blocaire amb el seu bloc Tens un racó dalt del món.Com deia es tracte de un recull de contes, el primer, Monedes o l'indecís rodar dels anys, es el més llarg de tots, i crec que el tema es el suficient potent per fer una  bona novel·la. Sobre els contes,  en la contraportada diu “que els personatges sovint busquen el fràgil equilibri entre els somnis i la realitat”, es veritat perquè hi han contes que son surrealistes i altres semblam basats en experiències viscudes per l'autor en la seva infantesa.
Alguns contes fan de bon llegir i altres son una mica més espessos, però en definitiva, un bon llibre, que et fa passar una bona estona.