30/07/2010
El comte Arnau. Any Maragall (IV)
Molts poetes, i Maragall no n'és l'excepció, s'han enfrontat en algun moment a la figura del Comte Arnau.
Segueix-nos a:
ELS NOSTRES LLIBRES
El noi del pijama de ratlles
Una metàfora de l’horror nazi. Víctima i botxí en una mateix plànol. De tu a tu. Bruno, un noi berlinès de nou anys viu en un gran casalot amb la seva família: el pare, un alt oficial de la SS; la mare i una germana, la Gretel, un "Cas Desesperat", segon ell mateix. Un bon dia, el món de Bruno es trastoca del tot: un dia per l’altre, tota la família, han d’anar-se’n al nou destí del pare: Out-Witch
Allí estan “els altres”. Un poble sencer d’homes, avis i nens que vesteixen igual i semblen permanentment tristos. Els homes dels pijames a ratlles. La història està explicada des dels ulls de Bruno; però no en primera persona. Potser això li hagués donat més versemblança a la narració. No sé, és una opinió... Em sona com si alguna de les frases que Bruno pensa o pronuncia no s’adeqüin a la seva edat. Evidentment, la situació és prou trencadora com per fer aflorar als ulls d’un infant que alguna cosa estranya succeeix al seu entorn. Viuen en una casa de fusta, en una àrea rural solitària i depriment, segons ell; sense amics amb qui jugar ni res a fer. Ni passejar pels entorns. Ho té prohibit. Ni tan sols s’adona que no està al seu país, sinó a Polònia. Però la màgia del llibre és fer creure que, certament, Bruno no s’adona de res en la seva estada en la nova casa; la del nou Her Komandant del camp.
Hi ha pallisses i morts, és clar; però no s’expliquen. Es donen per enteses, sobreel.lidides. Tot és planer i diàfan. Això és el que dona força al relat: el lector sap perfectament què hi passa rera el filferro; a l’entorn de Bruno, però en cap moment els ulls de Bruno ho entenen. I en aquesta paradoxal contradicció entre el real i l’imaginari, la novel·la (que es llegeix en una tarda tranquil·la) avança cap a un desenllaç inesperat, trencador i commovedor.
Una segona metàfora en el llibre sobre el comportament de l’Alemanya que va fer pujar Hitler al poder (no oblideu que ho va fer democràticament) i li va donar suport per un mal entès sentit del destí. No cal que m’allargui en això. Tots ho tenim claríssim.
La força del relat de la història està en què Bruno no s’adona mai del que succeeix realment a l’altra banda del filferro.
Una d’aquelles històries que, per fàcils, captivadores i evidents, et queden al magí una llarga temporada...@El veí de ddalt
Allí estan “els altres”. Un poble sencer d’homes, avis i nens que vesteixen igual i semblen permanentment tristos. Els homes dels pijames a ratlles. La història està explicada des dels ulls de Bruno; però no en primera persona. Potser això li hagués donat més versemblança a la narració. No sé, és una opinió... Em sona com si alguna de les frases que Bruno pensa o pronuncia no s’adeqüin a la seva edat. Evidentment, la situació és prou trencadora com per fer aflorar als ulls d’un infant que alguna cosa estranya succeeix al seu entorn. Viuen en una casa de fusta, en una àrea rural solitària i depriment, segons ell; sense amics amb qui jugar ni res a fer. Ni passejar pels entorns. Ho té prohibit. Ni tan sols s’adona que no està al seu país, sinó a Polònia. Però la màgia del llibre és fer creure que, certament, Bruno no s’adona de res en la seva estada en la nova casa; la del nou Her Komandant del camp.
Hi ha pallisses i morts, és clar; però no s’expliquen. Es donen per enteses, sobreel.lidides. Tot és planer i diàfan. Això és el que dona força al relat: el lector sap perfectament què hi passa rera el filferro; a l’entorn de Bruno, però en cap moment els ulls de Bruno ho entenen. I en aquesta paradoxal contradicció entre el real i l’imaginari, la novel·la (que es llegeix en una tarda tranquil·la) avança cap a un desenllaç inesperat, trencador i commovedor.
Una segona metàfora en el llibre sobre el comportament de l’Alemanya que va fer pujar Hitler al poder (no oblideu que ho va fer democràticament) i li va donar suport per un mal entès sentit del destí. No cal que m’allargui en això. Tots ho tenim claríssim.
La força del relat de la història està en què Bruno no s’adona mai del que succeeix realment a l’altra banda del filferro.
Una d’aquelles històries que, per fàcils, captivadores i evidents, et queden al magí una llarga temporada...@El veí de ddalt
Ressenya escrita per elveidedalt, el 05-12-2008
Feu-ho córrer
Els lectors que han llegit aquest llibre també recomanen aquests altres:
Pots llegir i escriure sobre aquest llibre i/o l'autor en els fils de discussió següents:
+ informació a la xarxa...
- De lectura (17) El noi del pijama a ratlles (pel veidedalt) (elveidedalt)
- John Boyne reviu el final de l’últim tsar de Rússia (Montse)
- Entrevista a John Boyne (Montse)
30 membres de Que Llegeixes diuen d'aquest llibre:
- Una visió diferent d'uns fets tan intensos que han donat i donaran per molta literatura.Escrita ben bé com et pot parlar un nen de 10 anys, amb un llenguatge directe, planer i senzill (viu i llegeix)
- Tendra faula sobre l'holocaust vist des del punt de vista d'un nen. Sorprenent i captivador és una lectura recomanable per adults i joves a partir dels dotze anys, aproximadament. Molt recomanable. (vemalfe)
- Una altra visió dels fets esgarrifosos provocats pel nazisme alemany. (Màgia)
- L'horror del feixisme des de la inocència i lògica d'un nen de 10 anys. (nuska)
- La mirada innocent d'un nen alemny de nou anys el durà a descobrir, sense saber-ho, l'horror que s'amaga darrere d'una tanca de filferro a través de l'amistat generosa amb un altre nen jueu. (reblua8)
- Una història senzilla, res de l'altre món, que ha tingut un èxit desmesurat perquè "toca la fibra". (Leah)
- L'experiència de la guerra des de la prespectiva innocent d'un nen de 10 anys. Interessant lectura però previsible. (Silvi)
- El clar retrat de com l'ingratitud i l'intolerància dels adults mai podrà ser entesa per la ment d'un infant. (kay)
- Una bona lectura per explicar als nostres fills com n'es d'inutil qualsevol guerra. (sis)
- Una mica sobrevalorat penso. M'agraden els llibres que sorprenen, en canvi aquest, el final, als últims capítols, cada vegada és més evident. *[Però per gustos, els colors]* (margoak)
- Molt maca la novel·la, però massa evident. El punt de vista d'un noi al bàndol dels "dolents" pot explicar perquè ha tingut tant d'èxit la novel·la. (Artemisa)
- Novel.la apropiada per a fer llegir a les escoles, juntament amb Maus(gran còmic) un dels millors exemples per als nens sobre la II Guerra mundial. Per a adults és massa ensucrada i previsible. (Albert27)
- Una novella que toca la fibra, des de el principi enganxa.Les guerres tenen edad són per els grans la mainada no tenen bando. (blanqueta)
- És una bona novel.la, amb un punt de vista curiós (el d'un nen) però alhora difícil de sostenir de vegades. El final és aclaparador. (jotero)
- La història d´amistat a banda i banda del filat d´un cap de concentració entre un nen jueu i el fill d´un oficial nazi . (MARGARET)
- el final el vaig trobar molt fort (mar39)
- No hi ha res com els nens per veure la realitat, pot ser caldra mirar de tant en tant per els ulls d'ells. (nene)
- Quan la innocència dels infants ens diu que les coses i les persones podrien ser d´una altre manera.Un llibre trist però bonic de llegir. (Loba)
- Una visió del nazisme des del punt de vista d'un infant que sembla més petit del que diu al llibre. Interessant però amb un tractament poc racional per un nen de 10 anys. (eliniscli)
- Només diré que no es mereix l'èxit que ha obtingut. (Txell ^^)
- Una historia tendre i dura al meteix tems. Em va emocionar. (A.L.V)
- se n'ha fet un gra massa. és una novel.la que està bé, i prou. (pere portes)
- L'èxit es deu a coses incontrolables, vull dir que la novel.la està bé, però n'hi ha centenars del mateix nivell i no les coneixem. (vileta)
- Per passar l'estona, però literatura de "baix nivell", sens dubte, molt allunyada dels Roth, Saramago, Coetzee, o els de casa: Barbal, rodoreda, Cabré, J F Mira etc (Regina Blava)
- Lectura súper ràpida i molt tendre, em va semblar un gra de sorra dins d'una gran platja, la petita història d'un petit que segur es va repetir en mil.lers de persones... molt trista. (MIRLIN)
- Una història molt dura i cruel explicada des de la mira d'un nen. Del tot recomanable. (Patufet)
- És un bon llibre amb un final adient, de manera sezilla expressa una realitat terrible, però el fet que hagi obtingut tanta fama ha fet que esperés massa d'ell i per això m'ha decebut una mica. (Cicely)
- El tractament d’uns fet terribles, en la perspectiva d’un nen que només veu el que passa al seu voltant sense copsar la transcendència dels fets, corprèn la innocència de poder arribar a dir pijama de ratlles a l’uniforme de presoner jueu. També és un cant a l’amistat que no coneix barreres entre cultures, estaments, etc. El text és de lectura fàcil i pot arribar als lectors mes joves la coneixença de realitats que no son ficció. (macarme)
- L’enginy del llibre es que TOTS els lectors sabem la HISTÒRIA que hi ha al darrera, menys el protagonista, que ens l’explica des del seu innocent i egoista punt de vista (uns nou anys ben creïbles). (Fledermaus)
- L’honestedat narrativa, la congruència dels personatges i la progressió magistral de la trama, doten aquesta novel·la d’una qualitat literària molt humana i d’una força narrativa captivadora. (SATIE)
