Maragall va començar a escriure aquest llarg poema quan només tenia 16 anys, sota el títol de "L'ànima en pena" i amb el qual fou nomenat Mestre en Gai Saber, el mateix any que Àngel Guimerà hi obtenia 3 premis i que Verdaguer hi presentà L'Atlàntida.

No va ser fins que Maragall en va fer 35, que va completar el poema sense dins de la sèrie Visions i Cants. Reproduïm aquí el cant VI, molt popular.

El comte Arnau

VI

Totes les veus de la terra

aclamen el comte Arnau

perquè de la fosca prova

ha sortit tan triomfant:

--"Fill de la terra, -fill de la terra,

     comte l'Arnau,

ara demana, --ara demana:

     què no podràs?

-Viure, viure, viure sempre:

no voldria morir mai;

ser com roure que s'arrela

i obre la copa en l'espai.

--Els roures viuen i viuen,

pro també compten els anys.

--Doncs, vull ser la roca immòbil

entre sols i temporals.

--La roca viu sense viure,

que res la penetra mai.

--Doncs, la mar somovedora

que a tot s'obre i dóna pas.

--La mar s'està tota sola,

i tu vas acompanyat.

--Doncs, ser l'aire quan l'inflama

la llum del sol immortal.

-Pro l'aire ni el sol no estimen

ni senten l'eternitat.

--Doncs: ser home sobrehome,

ser la terra palpitant.

--Seràs roure, seràs penya,

serà mar esvalotat,

seràs aire que s'inflama,

seràs astre rutilant,

serà home sobrehome,

perquè en tens la voluntat.

Correràs per monts i planes,

per la terra, que és tan gran,

muntat en cavall de flames

que no se't cansarà mai.

El teu pas farà basarda

com el pas del temporal.

Totes les veus de la terra

cridaran al teu voltant.

Te diran ànima en pena

com si fossis condemnat.

J. Maragall, 1896